“El meu nom és Bach, conferència amb projecció d'imatges i fòrums”
A càrrec de Joan Vives

“L'Òpera alemanya abans de Wagner: Der Freischütz (El Caçadpr Furtiu) de Weber”
A càrrec de Marc Heilbron

Amb motiu de la representació al Gran Teatre del Liceu de l'òpera El caçador furtiu de Carl Maria von Weber parlarem del context de la creació d'una de les obres mestres del repertori alemany i del seu significat en l'evolució d'un gènere, el singspiel, que va servir als romàntics alemanys per desenvolupar un estil musical propi en contrast amb
les òperes italianes de l'època.

“Franz Liszt (1811-1866), El rei de l'espectacle pianístic esdevingut un visionari”
A càrrec de Joan Vives

La formació a la Viena de Czerny i Beethoven. Entre Marie d'Agoult i el show pianístic.
L'adveniment al simfonisme. La princesa Sayn-wittgenstein. L'orgue, la vocació religiosa i les noves tendències.

“Pau Casals (1876-1973), entre la música i la pau”
A càrrec de Joan Vives

Una carbassa convertida en violoncel. Les Suites de Bach en una llibreria de vell. De Madrid a París passant per Brussel·les. El triomf a París i l'estada als Estats Units. Retorn a Catalunya: l'orquestra i l'Obrera de Concerts. L'exili a Prada. L'esclat del gran humanista: del Pessebre al discurs de l'ONU.

“L'art dels castrats”
A càrrec de Marc Heilbron

El cant dels castrats és un episodi de la història de l'òpera envoltat per la llegenda. Durant segles van fascinar els públics dels teatres, les esglésies i les corts europees. En aquesta xerrada donarem una visió d'allò que veritablement en sabem d'ells: Quin és el seu origen, les seves característiques vocals i el seu repertori. Repassarem les carreres d'alguns des castrats més famosos com Farinelli, Senesino i escoltarem algunes de les pàgines més belles que Vivaldi, Handel o Scarlatti van escriure per a ells.

“El verisme italià, amb motiu de les representacions de Cavalleria i Pagliacci”
A càrrec de Marc Heilbron

El verisme italià de Mascagni, Leoncavallo, Giordano o fins i tot Puccini ha estat definit com la tardor de la història de l'òpera italiana. Hereus de la gran figura de Verdi, els veristes van crear un tipus d'òperes més vinculades a la realitat quotidiana que els envoltava. Títols com Cavalleria Rusticana, Pagliacci, La bohème, Madama Butterfly o Fedora són obres mestres del repertori italià i pàgines ineludibles de la història del cant. Un tipus de cant directe al servei d'un teatre on les emocions estan a flor de pell.

“The Fairy Queen...entre Shakespeare i Purcell”
A càrrec de Joan Vives

El dia 2 de maig de 1692 s'estrenava al Queen's Theatre de Dorset Garden (Londres) una mascarada de proporcions extraordinàries. Una revisió del "Somni d'una nit d'estiu" de Shakespeare feta per un autor desconegut servia de base a una escenografia opulent i d'excusa al compositor Henry Purcell per escriure una partitura destinada a esdevenir una mena de "Flauta màgica" del s. XVII

“Wagner a Barcelona” amb motiu de les reprersentacions de Parsifal
A càrrec de Marc Heilbron

Amb motiu de les representacions de Parsifal a Barcelona, farem un repàs de la relació estreta de Wagner amb la nostra ciutat. Barcelona va ser la primera ciutat que va representar aquesta òpera oficialment fora de Bayreuth (1882) i també va acollir la visita del Festival l'any 1955. La figura de Wagner va inspirar intelectuals com Joaquim Marsillach, el Dr. Letamendi o Joan Maragall, artistes com Adrià Gual, Salvador Dalí o Joan Brossa i escenògrafs com Salvador Alarma o Mestres Cabanes. Joaquim Pena va fer la traducció al català de totes les òperes de Wagner i cantants de la trascendència de Francesc Viñas i Victòria dels Àngels han estat mítics intèrprets wagnerians. Catalunya és terra wagneriana.

“La música del temps ”
A càrrec de Joan Vives

El gran impuls econòmic que la societat anglesa va viure en els temps de la reina Elisabeth I d’Anglaterra va fer que Londres s’omplís de teatres i de música. Mentre Shakespeare farcia de música les seves paraules, Londres s’omplia de Shakespeare i de la música d’alguns dels més grans compositors de la música anglesa representants del transit del
Renaixement cap al barroc.

“El vals, una mica d'història ”
A càrrec de Joan Vives

Fill d’un llibreter de Saxònia, Robert Schumann va ser un compositor totalment imbuït del món literari del seu temps que tant bé coneixia. Només així podem entendre que a través de la seva obra per piano intentés fer realitat la seva visió de la música com a “l’esforç dels homes per aconseguir
l’infinit...”

“El vals, una mica d'història ”
A càrrec de Joan Vives

No va ser una simple dansa de moda, va ser una febrada que va arribar de cop als salons vienesos i que ràpidament es va estendre per tot el món fins als nostres dies. Strauss n’és el seu cognom més il—lustre, però no l’únic.

“Robert Schumann: la producció pianística” - Cicle de dues xerrades
A càrrec de Joan Vives

1a. part: dilluns 8 de novembre de 2010
Fill d'un llibreter de Saxònia, Robert Schumann va ser un compositor totalment imbuït del món literari del seu temps que tant bé coneixia. Només així podem entendre que a través de la seva obra per piano intentés fer realitat la seva visió de la música com a "l'esforç dels homes per aconseguir
l'infinit..."

2a. part: dilluns 13 de setembre de 2010
El seu casament amb Clara Schumann el setembre de 1840 va canviar de ple la seva situació personal alhora que va reorientar plenament la seva producció musical. La dedicació exclusiva al piano va donar pas a cicles de lieder, música de cambra, obres simfòniques, etc... culminant una de les produccions
més genuïnament romàntiques del romanticisme alemany.

“Nova temporada d'òpera ”
A càrrec de Marc Heilbron

Un repàs a la proposta de la Nova Temporada d’Òpera del Liceu, amb especial atenció a les produccions de més renom, comentaris sobre les estrenes i les veus més esperades de la temporada.

S’il·lustrarà la xerrada amb fragments musicals d’algunes de les obres esmentades.

“Isaac Albèniz 150 anys ”
A càrrec de Joan Vives

El dia 29 de maig fa 150 anys que Isaac Albèniz (1860-1909) va néixer a la petita vila pirinenca de
Camprodon. En només 49 anys de vida va esdevenir un dels compositors catalans més universals, en
bona mesura gràcies a la personalitat i l’encant de la seva obra per a piano. Però el llegat d’Albèniz va
molt més enllà...

“Bicentenari Chopin (1810-2010) ”
A càrrec de Joan Vives

El dia 1 de març de 1810, a la vila polonesa de Zelazova Wola, va néixer Fryderyk Chopin destinat a
esdevenir un mite del pianisme romàntic i alhora el compositor nacional de Polònia.
Dedicarem aquesta xerrada a homenatjar la seva memòria tot fent un recorregut pels episodis més
significatius de la seva vida i la seva obra.

“El Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco ”
A càrrec d’Àngel Morillas

El Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, es manifesta en diversos àmbits, com són: les
expressions orals, la música tradicional, la dansa, el teatre, els rituals, els actes festius, etc.......És un
patrimoni que és del tot necessari preservar.
"A l'Àfrica, un ancià que mor, és una biblioteca que desapareix." HAMPATÉ BÂ (Mali)

“El dia Chopin: 200 anys! ”
A càrrec de Joan Vives

El dia 1 de març de 1810, a la vila polonesa de Zelazova Wola, va néixer Fryderyk Chopin destinat a
esdevenir un mite del pianisme romàntic i alhora el compositor nacional de Polònia.
Aquesta vegada, la coincidència amb el dia de naixement ens empeny a homenatjar la seva memòria
tot fent un recorregut pels episodis més significatius de la seva vida i la seva obra.

“L'òpera a Nàpols i Pergolesi ”
A càrrec de Joan Vives, músic, locutor-redactor de Catalunya Música i divulgador musical

Els antecedents operístics (Florència, Roma i Venècia) i l’arribada de l’òpera a Nàpols. La consolidació
de l’òpera seria amb Allessandro Scarlatti. L’òpera pública i el triomf dels intermedis còmics.
L’adveniment de Giovanni Battista Pergolesi, un geni de vida efímera.

“El Patrimoni Mundial de la UNESCO. Una volta al món ”
A càrrec d’Àngel Morillas

Hi ha un patrimoni cultural i natural en el món tan excepcional que adquireix la categoria de ser el patrimoni de la humanitat i que la UNESCO l’ha recollit a la llista del Patrimoni Mundial. Aquest patrimoni l’hem de conèixer, difondre i preservar,  ja que aquestes obres d’art, de la naturalesa o de la civilització humana, constitueixen una herència comuna que és necessari conservar pel seu valor intrínsec i com a testimoni únic d’un passat que perdura i que tenim l’obligació de transmetre íntegre a les generacions futures.

Tutankhamon és un dels faraons més coneguts de l’antic Egipte. El seu nom automàticament desperta en nosaltres tot el misteri de l’antiga civilització del país del Nil: una tomba inviolada, un faraó enterrat rodejat de tresors, fins i tot una maledicció… La perseverança d’un arqueòleg incombustible –Howard Carter– i el mecenatge d’un aristòcrata anglès -Lord Carnarvon- van aconseguir obrir-nos la porta d’un dels espais més sagrats de l’antiga civilització faraònica en tot el seu esplendor: una tomba reial. Malgrat la seva joventut i el seu breu regnat, Tutankhamon, gràcies als esforços de Carter i Carnarvon, va assolir allò que els antics egipcis més desitjaven: el pas a l’eternitat.

La França de la segona meitat del segle XIX es va omplir de llum i color, amb un nou moviment impulsat per un grup d’artistes atrevits, amb un objectiu comú: traslladar a l’obra les “impressions” impregnades en els sentits i a la retina,  i alliberar-la de les rigideses estètiques del passat.
Farem un recorregut acompanyat d’imatges per la França impressionista.

El de Handel és un dels aniversaris centrals d’aquest 2009. Encetem un petit periple de xerrades al seu entorn tot parlant de l’etapa d’infantesa a Halle, els anys d’Hamburg i el brillant període italià. 

Properes xerrades del cicle Handel: dilluns 2 de març i dijous 2 d'abril

Nascut en el moment de la restauració monàrquica després de Cronwell, Purcell va desenvolupar la seva producció entre fades, capelles i tabernes, esdevenint el màxim exponent de la música britànica del barroc...

L’esclat de la revolució russa el 1917 va proclamar la llibertat creativa dels artistes com un element propi. No gaires anys després, el "realisme soviètic" esperava que els compositors només fessin música que enaltís l’esperit del proletariat. Malgrat les purgues i prohibicions, la música russa va seguir el seu camí universal.

Situat a mig camí entre l’inici del nacionalisme musical rus de la ma de Mikhail Glinka i la primera generació de compositors del s. XX, Rimski-Korsakov el membre més jove del “grup dels cinc” esdevé la figura clau per entendre el desenvolupament de la música russa durant la segona meitat del s. XIX.

Un repàs a la proposta de la Nova Temporada d’Òpera del Liceu, amb especial atenció a les produccions de més renom, comentaris sobre les estrenes i les veus més esperades de la temporada. S’il·lustrarà la xerrada amb fragments musicals d’algunes de les obres esmentades.

“El Patrimoni Mundial de la UNESCO. Una volta al món ”
A càrrec d’Àngel Morillas

Hi ha un patrimoni cultural i natural en el món tan excepcional que adquireix la categoria de ser el patrimoni de la humanitat i que la UNESCO l’ha recollit a la llista del Patrimoni Mundial. Aquest patrimoni l’hem de conèixer, difondre i preservar,  ja que aquestes obres d’art, de la naturalesa o de la civilització humana, constitueixen una herència comuna que és necessari conservar pel seu valor intrínsec i com a testimoni únic d’un passat que perdura i que tenim l’obligació de transmetre íntegre a les generacions futures.

"Antonio Vivaldi (1678-1741), abans que acabi la primavera"
A càrrec de Joan Vives

Venecià, capellà i pèl-roig... tres elements que sempre encapçalen qualsevol aproximació a qui va ser un dels més grans virtuosos del violí del seu temps alhora que un dels mags dels retrats sonors de la natura i les emocions. En parlem i l’escoltem, abans que acabi la primavera.

“150 anys del naixement dePuccini (1858-1924)”
A càrrec de Joan Vives

Mort a les portes de la implantació de la ràdio, del cinema sonor, etc...Giacomo Puccini va ser un visionari a l’hora que el darrer representant de la gran tradició operística italiana. A les portes del 150 aniversari del seu naixement, les seves òperes esdevenen una síntesi antològica del gènere.

Mozart va ser un membre actiu de la maçoneria durant els darrers anys de la seva vida a Viena.  El què, com i perquè... d’aquests vincles i, en particular, la música que en sorgeix.

Durant els carnavals de 1637, Venècia va viure l’estrena de l’òpera “Andromeda” de Francesco Manelli el dia de la inauguració del Teatre San Cassiano, un antic escenari de Comedia dell’arte convertit en el primer teatre d’òpera públic de la història. Aquell esdeveniment esdevindrà el veritable tret de sortida de l’inici de la popularitat a tota Europa d’aquell nou gènere sorgit poques dècades abans a  Florència. Cada país, però, la va adaptar a la seva personalitat...

“El vals, una mica d’història”
A càrrec de Joan Vives